dijous, 4 de febrer del 2010

De reüll i una mica més.

- De reüll. Quan he vist que la dona que tenia al costat desembolicava un caramel d’aquells que les àvies et col•loquen a la butxaca sense gairebé adonar-te’n, fugaçment, com el temps que s’esfuma sense compassió...
- De reüll. Quan he vist que la dona que tenia al costat desembolicava un caramel d’aquells que fan aquell soroll com rugós al fregar amb els dits de l’experiència, com si estesin enfadats, sense compàs, sense consonància...
- De reüll. Quan he vist que la dona que tenia al costat desembolicava un caramel amarg com el cafè, com la vida sense ella...

Quan he vist el caramel l’he vist a ella, al meu costat, de reüll i una mica més, tocant-me les mans i dient-me que són iguals que les seves.













Culliré flors sense parar. T'enyoro.

3 comentaris:

primola ha dit...

ella estaria orgullosa de tu, molt, massa i tot! precios!

primola ha dit...

i se del cert, que no tornara a existir ningu com ella.

Donaria el que fos perque fos aqui :(

Anna Caterina Fuster ha dit...

tota la força i el poder son dins teu:)