Surto de casa. 10 minuts fins a petar amb els ditxosos contenidors de reciclatge, i això que és Barcelona.
Vaig carregada. Duc tota la deixalla en aquelles bosses de plàstic dur que regalava l’any passat l’ajuntament i, que jo, aquest any, les vaig cercar (tal i com dirien a Menorca) al punt verd de Gràcia.
Arribo i veig els contenidors a petar. M’indigno d’allò més, em sento el cap del remat més gran del món i ho enxufo tot a les escombraries.
I ja trobem el gran problema de l’administració, anomenat incoherència. Recicla, porta't bé i tanca l'aixeta mentre et raspalles les dents. Mentrestant, ells, aniran plantant gespa i, per tant, la regaran cada dia amb milions de gotes, a tort i a dret, sense tenir el dret de la justícia per a fer-ho perquè mentrestant et diran que tanquis l’aixeta durant els 2 minutets que et raspalles les dents, perquè clar, d’aigua se’n gasta molta, n’hi ha poca i, cada gota val mil si es tracta de dents, que no de gespa. I els contenidors de reciclatge plens, provocant que només sigui el remat de sempre que ho faci i que, si estan plens, se les entornin a dur a caseta, la merda, a esperar que l’esperat camió de les escombraries, que aviat s’haurà d’adorar, arribi.
Vaig carregada. Duc tota la deixalla en aquelles bosses de plàstic dur que regalava l’any passat l’ajuntament i, que jo, aquest any, les vaig cercar (tal i com dirien a Menorca) al punt verd de Gràcia.
Arribo i veig els contenidors a petar. M’indigno d’allò més, em sento el cap del remat més gran del món i ho enxufo tot a les escombraries.
I ja trobem el gran problema de l’administració, anomenat incoherència. Recicla, porta't bé i tanca l'aixeta mentre et raspalles les dents. Mentrestant, ells, aniran plantant gespa i, per tant, la regaran cada dia amb milions de gotes, a tort i a dret, sense tenir el dret de la justícia per a fer-ho perquè mentrestant et diran que tanquis l’aixeta durant els 2 minutets que et raspalles les dents, perquè clar, d’aigua se’n gasta molta, n’hi ha poca i, cada gota val mil si es tracta de dents, que no de gespa. I els contenidors de reciclatge plens, provocant que només sigui el remat de sempre que ho faci i que, si estan plens, se les entornin a dur a caseta, la merda, a esperar que l’esperat camió de les escombraries, que aviat s’haurà d’adorar, arribi.
I un cop més, em sento indignada.