dijous, 31 de maig del 2007

Benvingut al Paradís

Iep! Avui música!
Obrint Pas ha tret nou CD. Benvingut al Paradís no deixa indiferent. Us deixo amb una de les cançons, "Viure", immillorable!

Salut i sempre anirem, Obrint Pas!

dimecres, 30 de maig del 2007

Puta Erasmus. Quina excusa!

Avui estic indignada. Estic indignada hi he estat indignada durant tota la tarda, gairebé. Ho estic amb la societat que em rodeja i el sistema el qual estem i vivim, si es pot dir viure, d’això. Sí, i ara digueu-me exagerada, endavant!
Havent acabat dret Romà II el delegat (sí, és cursiva fruit de la poca democràcia que ha comportat la seva elecció) s’ha disposat a parlar. Ha dit que havia rebut queixes sobre l’ús del castellà a les classes i que es demanava l’ús del català. Recordo: Català, llengua oficial i reconeguda, també (el també m’agradaria suprimir-lo, però, malauradament , l’he d’enxufar darrere la paraula “català”, com si aquesta no pogués caminar soleta).
Bé, un cop sentides les paraules del delegat, la professora ha dit uns quants arguments, força pèssims, segons el meu parer, com ara el famós Erasmus ditxós, tu. Els nens arriben, venen per fer les seves enterteining parties i, nosaltres, la gent d’aquí, hem de fer totes les classes de l’any en castellà per ells, toca’t els collons. D’acord, he de reconèixer que hi cap la possibilitat que n’hi hagi que no vinguin a desfasar-se sinó al contrari, a aprendre. Aquests, però, considero que haurien d’estar informats que aquí, Catalunya, es parla el català i que, per tant, es trobaran les classes en aquest idioma. Potser s’ho pensen i se’n van a la ciutat imperial o, venen igualment (la majoria, la dificultat la tenen igual, tant en català com en castellà).
Tot i així, sé els motius pels quals no s'informa, reputació i negoci universitari, si senyor. Vinga va, no em vingueu amb aquesta excusa.
El delegat, després de l’incís tranquil·litzador que ha volgut transmetre la professora, ha fet votacions, ara a finals de maig (sentit?), per decidir si volíem fer les classes en català o, en castellà. És més, a dit que, qui estava en contra del castellà, literalment. Òbviament, resultat de la rapidesa i la poca base que tenia la situació la qual ens trobàvem, a guanyat el conformisme, que és més còmode i costa menys.
I jo ara, pregunto, per què s’ha de fer votacions? Aquí no hi ha d'haver opció. L’ensenyament s’ha de realitzar en català perquè és la llengua pròpia de Catalunya, Comunitat Autònoma dins l’Estat Espanyol amb característiques pròpies, culturals i històriques (dóno la definició legal, malauradament). No hi ha més aquí. Estic totalment en contra de realitzar votacions per motius tan rellevants com ara la llengua i els problemes que ha suportat i segueix suportant actualment, ja sigui d'integració o ja sigui d'acceptació.
A més a més, i, sortint del tema, considero que la manera la qual s’ha relitzat la votació ha sigut totalment errada. Així i, d’aquesta manera, contribueixes al naixement de confrontacions i particions dins d’una mateix grup de persones.

N’estic farta. Estic farta de ser d’Espanya, virtualment. Estic farta d’aprendre en castellà i de viure en castellà, en la inconsciència més pura de la societat.
Jo sóc catalana. Sóc catalana realment perquè ho sento. Què podeu dir, vosaltres, dels meus sentiments? Vull aprendre en català, el meu idioma. Vull ser jo, persona de Catalunya i viure-hi en ella, ella... ella i no pas una altre.

Feu i deixeu fer!

El sentiment continua brollant...

dimarts, 29 de maig del 2007

El cavall dorm així i aixà


Bé, després de la petita confrontació que hem tingut avui per saber quina posició tenia el cavall quan dormia, ho he trobat.

Literalment, però traduït, he trobat que, el cavall adult dorm unes quatre hores diàries. No obstant, no ho fa de forma continuada, sinó amb períodes de mitja hora. Després d'haver menjat té un somni lleuger on es relaxen els muscles i dorm dret. A la nit, quan té un somni profund, dorm estirat.

Així doncs, s'ha fet justícia! xD


http://es.wikipedia.org/wiki/Equus_caballus#Origen

Malauradament, al wikipèdia no era tan complet. He hagut de reprimir-me i buscar-ho en la llengua imperial.

dimecres, 23 de maig del 2007

Corrupció d'Ajuntament

Ara mateix ja està tot decidit. Bé, ara encara no. Ara són les 19:50, però probablement, quan acabi el text, ja seran les vuit ben passades.
Ara començarà el recompte i es sabrà qui a sortit amb majoria d’aquesta elecció, tria o, malauradament, utilitzant el mètode del mal pitjor, per decidir qui volem que sigui, juntament amb el seu equip, el que gestioni i representi el poble. Se’n diu democràcia d’això. Democràcia, mot que tota humanitat ha desitjat obtenir, des d'aquelles societats gregues, paraula utilitzada com a referent en una societat esclavitzada per l’absolutisme i el feudalisme i que a comportat centenars d’anys de lluites i revolta. I ara, precisament ara, ens veiem influenciats per un sentiment de passotisme i abstenció tan alt que no ens en adonem que estem burlant, directament o indirectament, tots els anys guanyats de lluita. I sí, tot per aquesta paraula.
Jo ja he anat a votar. He analitzat tots els partits que es presenten i he triat el que sé que actuarà amb més bona fe, pel poble. Sempre pel poble. Ja no aspiro a més aquí, únicament vull fer fora el món corrupte el qual visc i vec dia rere dia. Sí, vull fer fora a aquells que volen el que ells volen i el poble queda desemparat davant seu, com si no hi tingués res a veure, com si no formés part de la definició. Ells que ho volen tot per obtenir els seus beneficis, com si això de la democràcia fos un negoci. Aquests si que se’n burlen, tu! Ara aquests, els que manen, s’arrapen al poder, fan el que poden i, també el que no poden, per tal d’aconseguir un vot més. Un pernil o, anant amb cotxe a buscar els vots, tan és. Estan aferrats tal i com està un nen a una piruleta, que no li treguin perquè deixarà de xuclar aquella substància dolça. Està clar, volen el poder per ells i faran tot el possible per aconseguir-ho.

Podria estar hores i hores parlant de la corrupció que s'utilitza al meu poble, fins i tot, posar-hi exemples. Però ho deixaré aquí, ja continuaré.

Ajuntaments corruptes moriu, n’estem farts, això no és democràcia!