iomáint (hurling)

Ahir vaig anar a veure un partit de Hurling (en irlandès, 'iomáint'). Mola, però és més basto que una espardenya, xd. És un esport d'origen cèltic (té semblances amb el 'shinty' d'Escòcia) i hi ha evidència arqueològica que ja es jugava fa 2000 anys! Doncs és una espècie de hoquei herba però es juga sobre l'aire, res, que s'ha de veure per creure. Sí, vam guanyar! Come on Sars!!
Us deixo unes quantes fotos que vaig fer ahir (Na Bride contra Sairsealgh).

 

CUL DE SAC, en puto anglès

Això mateix m'he trobat mentre passejava el gos que parla català -la Libby- per les afores de Cork, al costat de les meves estimades moretes, xd. Es refereix, segons el NEW OXFORD Dictonary OF ENGLISH a:

cul-de-sac
noun (PL. culs-de-sac PRONUNC. same) a street or passage closed at one end.
n*
figurative a route or course leading nowhere: was the new post a career cul-de-sac?
ORIGIN mid 18th cent. (originally in anatomy): French, literally bottom of a sack.
Hi ha dubtes de l'origen d'aquesta expressió. Origen francès o català. Curiós, si més no!

ENLAIRA'M (tu que tens ales)

Vaig dir un adéu ràpid i, seguidament, vaig sentir un buit incontrolat a la boca de l’estòmac. Tenia por però, alhora, em fascinava el que m’esperava sense saber el que m’esperava; crec que aquí hi ha la gràcia de la imaginació.
Vaig pujar sola a l’avió. Sola com quan saludes al món i sola com quan te n’acomiades.
L’avió va estar caminant una bona estona pel camp d’aviació, tranquil, sense pressa. Com m’agradava aquella terra... la dels avions. Era de nit i hi havia tot de llumetes enceses. Hi havia llums de tots colors, unes més grans, les altres més petites. A prop, al terra, hi havia les verdes per marcar el camí. Just davant hi havia unes línies grogues fluorescents que indicaven els números de les diferents pistes. I, més enllà, al fons, hi havia les llums vermelles, que eren les més altes; vaig creure que eren per indicar la limitació del camp d’aterratge. De tan en tan, veia avions aturats, esperant nous destins i noves emocions, solitaris, pensatius... desitjant fugir uns instants del planeta com havia fet abans d’arribar al món i com faria quan marxés per sempre.
Observava detingudament el que es reflectia rere la finestra, embadalida. Com poques vegades passa, em vaig sentir a mi mateixa. Em vaig sentir sola. Sí! Tenia ganes d’enlairar-me i crec que ningú m’hagués ajudat a fer-ho excepte jo mateixa.
Es van escalfar els motors i l’avió va començar a córrer com un guepard per la pista. L’estòmac se’m va enxiquir tant com va poder, vaig agafar ben fort el braç del seient amb la mà com si ella em pogués salvar d’aquella emoció... i, de cop, el vaig deixar anar. Ja no el necessitava per a res. En aquell moment no vaig necessitar ningú perquè, per fi, ja m’havia enlairat.