Espanya torna a atacar

Per veure vídio cliqui aquí.

La puuuuuuuuuta.

La televisió pública de Madrid, Telemadrid, no n’ha tingut prou. No n’ha tingut prou perquè, i sent realistes, no hi ha hagut prou que valgui. Van fer un primer documental que va rebre nombroses crítiques, sí... però res més. La polèmica va existir però ara ja és passat. Aquest és el problema que arrosseguem sempre. No hi ha perdó, però tampoc hi hauria d'haver oblit. El món continua, Catalunya segueix treballant, permeteu-me dir, ‘com mai’ i el dèficit fiscal segueix en augment i permeteu-me dir ‘com mai’, també. Telemadrid ha tornat a cavalcar sota el mateix vent i no hi ha llençol per esmorteir el cop. Es veu que els catalans tenim la closca dura i anem aguantant les ventades que, sota els nostres riures i la mala baba dels altres, anem a l'inrevés, a pas de cranc tot xino-xano. De tan clar que ja es fa invisible; els nostres ulls, sota el llençol, són privats de visió. Total, que el llençol ens fa la guitza; per una banda no hi ha defensa i, per l'altre, anem mancats de visió. Ja em diràs cap a on hem de tirar.
Es de ser inútiles no entendre el senyal de tràfic, hòstia. És de ser inútiles dir que el català perjudica al turisme quan Espanya viu del turisme de Catalunya. És de ser inútiles dir que Air Berlín va ser assetjada pel catalanisme radical (ja es faria). És de ser inútiles d’entrevistar un INÚTIL i deixar-li dir ‘un antrapá da furmatxa’ amb aquest to tan arrogant. En serio, puta pena que cardeu tots, estic orgullosa de tenir una llengua pròpia, el català, i que vingueu de fora, d’Espanya, i no us kuskeu de la missa, la meitat!
Suma y sigue.
Gora el català i el basc.
Puta Espanya i puta Berta Queralt.
Cacem-los!

IMCOMPATIBLE BRAVE HEART

Cada vegada que miro BRAVE HEART se m'encén la guspira que porto dins, sota la pell, a l'altra banda de la maleïda disfressa escarransida que em disfressa dia rere dia sense tan sols plantejar-me si és el que sóc o si sóc el que és, una maleïda disfressa.

Escòcia vol i volia la llibertat. William Wallace és la força que va guiar (i, guia) el poble escocès. Els escocesos, patriotes i amb inferioritat, van lluitar com poetes guerrers fins a aconseguir la independència (recorordem que Robert Bruce, després de la batalla de Bannockburn[1314], va garantir la independència d'Escòcia, sent ell, rei d'aquella terra) que, després de la mort de Wallace (1305), decapitat i descuartitzat, es converteix en un ídol a seguir.

FREEDOM!

Cito uns fragments brutals de la pel·lícula:
William Wallace: "Jo sóc William Wallace, i estic veient paisans escocesos al meu davant desafiant a la tirania. Heu vingut a lluitar com a homes lliures i homes lliures sou. Què faríeu sense llibertat?"
"Lluiteu, i potser morireu. Fugiu i viureu, un temps almenys. I quan moriu al vostre llit, després de molts anys, no estareu disposats a canviar, tots els dies des d'avui fins llavors, per una oportunitat, només una oportunitat, de tornar aquí a matar els nostres enemics? Pot ser que ens treguin la vida, però mai ens treuran la llibertat".

Un vídio que fa esborronar. Quina música...=)