sobre la crisi... mmm, PARLEM?

Caòtic, però del revés. Això és el que veus quan busques feina. Exactament, cada vegada que entregues un currículum hi ha algú davant teu que també entrega un paperet ple de títols i coses d’aquestes que ara es porten. Això és el pa que mengem avui. Potser, la persona en qüestió, o jo, o el veí, no val una merda, però si tu tens títols aniràs llunyíssim. La febre de la titulitis, la febre del diner. De fet, aquest juny em volia treure d’una vegada el first però em van dir que valia vora els 200€. Permeteu-me semblar antiga: 30.000 pessetes! Que amb això dels euros ens van ben prendre el pèl. Que em facin parlar, i deixem-nos de tonteries, no? Doncs no. Avui dia ja s’ha acabat l’ofici de l’aprenent, avui dia ho has de saber tot en base a títols indiferents que et pagaran els teus papis. Doncs bé, ens trobem davant d’una gran massa que busca feina desesperadament; el sol està tapat mentre ens expliquem les penes.

15 de setembre del 2008. Tot va començar quan Lehman Brothers, un dels bancs més antics de Nova York, va petar. La crisi del crèdit i l’hipoteca va germinar, els bancs es van quedar sense liquiditat i amb molts pisos de gent il·lusa que havia cregut que aquell sistema podria haver funcionat. Gent il·lusa i bancs llestos. Aquests últims van deixar anar literalment els crèdits, és a dir, van atorgar hipoteques a clients poc solvents. Vulgarment, els bancs van vendre cotxes amb  frens trencats, i llavors els hi van oferir assegurances d’accidents... i a vivir la vida, que són dos dies!

Tot ve de la gran bombolla mundial, però aquí, per subnormals, ens ha afectat el doble. A qui? Als de sempre! Que malgrat la patacada, els bancs segueixen guanyant eh, i a sobre han rebut una forta dosi de diner públic així que quasi més bé que mai, tu. I d’aquesta manera, la corrupció segueix robant caramels a la botiga de barri. I et penses que aquests han anat a la presó? Perquè hi ha màfia per aquí enmig, deixa de somniar! Que són vampirs, vampirs del capitalisme. I res, tu, si al cap i a la fi no han fet res “il·legal”... així que tampoc poden ser castigats. Avanti! Passin, passin, que veuran el piset! Estafes legals, barra lliure per a tothom. Perquè el populaxo també s’hi va amuntegar en tota aquesta merda... El paleta del segon comprava el pis del tercer per vendre’l dos anys després i guanyar el doble del que li havia costat. Tot sense sentit, excepte el sentit de la bombolla especulativa. Ahí, ahí. Tot té un preu, amic. Doncs aquesta era el mecanisme de fa tres anys. I mentrestant, la política s’ho contemplava tot de reüll, amagava el cap sota l’ala, tenia por. Però... ben mirat, quina política? La política de les empreses i els bancs, desenganyem-nos, aquesta és la nostre política. Ells es seguiran enriquint, i nosaltres seguirem sent els pringats de turno que se’ns retallaran els sous i ens apujaran els impostos. Nosaltres som els que ens quedem sense feina, els que pararem l’altra galta, nosaltres serem trepitjats i nosaltres som els que ens agenollarem i recollirem els plats trencats de tot això... per garantir, submisament, que aquells encorbatats es segueixin engreixant de les seves pròpies mentides. Tot seguirà sent legal, però.