Vaig dir un adéu ràpid i, seguidament, vaig sentir un buit incontrolat a la boca de l’estòmac. Tenia por però, alhora, em fascinava el que m’esperava sense saber el que m’esperava; crec que aquí hi ha la gràcia de la imaginació.
Vaig pujar sola a l’avió. Sola com quan saludes al món i sola com quan te n’acomiades.
L’avió va estar caminant una bona estona pel camp d’aviació, tranquil, sense pressa. Com m’agradava aquella terra... la dels avions. Era de nit i hi havia tot de llumetes enceses. Hi havia llums de tots colors, unes més grans, les altres més petites. A prop, al terra, hi havia les verdes per marcar el camí. Just davant hi havia unes línies grogues fluorescents que indicaven els números de les diferents pistes. I, més enllà, al fons, hi havia les llums vermelles, que eren les més altes; vaig creure que eren per indicar la limitació del camp d’aterratge. De tan en tan, veia avions aturats, esperant nous destins i noves emocions, solitaris, pensatius... desitjant fugir uns instants del planeta com havia fet abans d’arribar al món i com faria quan marxés per sempre.
Observava detingudament el que es reflectia rere la finestra, embadalida. Com poques vegades passa, em vaig sentir a mi mateixa. Em vaig sentir sola. Sí! Tenia ganes d’enlairar-me i crec que ningú m’hagués ajudat a fer-ho excepte jo mateixa.
Es van escalfar els motors i l’avió va començar a córrer com un guepard per la pista. L’estòmac se’m va enxiquir tant com va poder, vaig agafar ben fort el braç del seient amb la mà com si ella em pogués salvar d’aquella emoció... i, de cop, el vaig deixar anar. Ja no el necessitava per a res. En aquell moment no vaig necessitar ningú perquè, per fi, ja m’havia enlairat.
Vaig pujar sola a l’avió. Sola com quan saludes al món i sola com quan te n’acomiades.
L’avió va estar caminant una bona estona pel camp d’aviació, tranquil, sense pressa. Com m’agradava aquella terra... la dels avions. Era de nit i hi havia tot de llumetes enceses. Hi havia llums de tots colors, unes més grans, les altres més petites. A prop, al terra, hi havia les verdes per marcar el camí. Just davant hi havia unes línies grogues fluorescents que indicaven els números de les diferents pistes. I, més enllà, al fons, hi havia les llums vermelles, que eren les més altes; vaig creure que eren per indicar la limitació del camp d’aterratge. De tan en tan, veia avions aturats, esperant nous destins i noves emocions, solitaris, pensatius... desitjant fugir uns instants del planeta com havia fet abans d’arribar al món i com faria quan marxés per sempre.
Observava detingudament el que es reflectia rere la finestra, embadalida. Com poques vegades passa, em vaig sentir a mi mateixa. Em vaig sentir sola. Sí! Tenia ganes d’enlairar-me i crec que ningú m’hagués ajudat a fer-ho excepte jo mateixa.
Es van escalfar els motors i l’avió va començar a córrer com un guepard per la pista. L’estòmac se’m va enxiquir tant com va poder, vaig agafar ben fort el braç del seient amb la mà com si ella em pogués salvar d’aquella emoció... i, de cop, el vaig deixar anar. Ja no el necessitava per a res. En aquell moment no vaig necessitar ningú perquè, per fi, ja m’havia enlairat.
7 comentaris:
vola ràpid, vola vola nananinanana no sé com és la cançó po tu ja saps quina vull dir :D
alt i ben lluny!
:D
flyingandflying*
ei annota
et trobo molt a faltar
si tot va be ens veiem aviat eh tonti i em portes alla al folkconcert
i de birres amb el pare xD
vola, vola! xD
d'una putaxulillah a una altra molt tonti
dish k prima soc
vols dir la del goku no is?
m'ha costat entendre ben be a queet referies xdd...
aiiiiish anneeeta :)
ets tan forta! jo no se si podria fer el que tu estàs fent, anar-me'n lluny, tenir els pebrots per fer-ho... Ara, n'estic segura que m'encantaria (si tingués prou força per agafar la maletassa i vinga, a volar!)
Gu
a
Pa
saps que? quan era a san sebastian com que fan allò del festival de cine aqell vai veure anunciada la pel·lícula del niño con el pijama de rayas!
quan vinguis l'anirem a vera valee?
:)
Nononon res de goku, la que jo dic era de nissaga de poder o algo així,
vola ràpid vola vola i no miris enrere
haha, del cor pelaooos.
=)
Publica un comentari a l'entrada