També hi ha fotologs dolents (la majoria) i blogs dolents (menys que fotologs dolents). Aquests són carregats de tota mena d’imbecil·litats. Un exemple clar són els fotologs els quals hi publiques tota la teva vida en vers. Són els típics fotologs de nens/es de 15 anys que estan en plena efervescència i no saben què fer per ensenyar-li al seu amor que se l’estimen moltíssim i que és l’amor de la seva vida. En fi, al cap d’un any ja no se’n recordaran de qui era aquell i ja en tindran un altre el qual faran exactament el mateix. Resultat? Mires les entrades d’aquests fotologs i te n’enteres de tota la seva puta vida. Aquestes entrades normalment van acompanyades d’imatges típiques que trobes al google, com per exemple un cor trencat, un ull que plora o un ós de peluix. També podem trobar, però això ja és l’extrem de superació permès xd, les típiques fotografies tirades al lavabo, amb pose sexy (o no tant xd) i sense samarreta. Aquestes ja són brutals. A més a més, a la banda dreta hi ha la columna de friends/favorites (més col·loquial i xupi guai es anomenat f/f o effes, xd) i allà podràs trobar tots els seus amics (o no tan amics perquè potser ni es coneixien) que fan exactament el mateix. Així doncs, podràs passar d’un estúpid fotolog a un altre estúpid fotolog i enterar-te de totes les vides de la comarca. I això ho podrà veure TOTHOM. I TOTHOM és TOTHOM.
També m’agradaria parlar del facebook. Fa poc que m’hi vaig endinsar i val a dir que ho trobo diferent per un motiu clar: tens agregades només la gent que coneixes, per tant, la informació que hi tens només te la pot veure la gent que coneixes. Per tant, informació privada. El teu facebook no el pot veure TOTHOM. Val a dir, tot i no estar-hi completament en contra, que és una estupidesa monumental. És a dir, si et poses a pensar el sentit que té no n’hi trobes. No té sentit, xd. Com a màxim pots dir que així redescubrieses les vides d’aquells amics/es que tenies a 3er d’ESO. Però ja diràs, si no saps res d’ells és perquè no t’ha donat la gana, perquè no sou tan amics com us pensàveu o perquè la casualitat del moment ha dictat que fos així, jo que sé. Total, que el facebook és pura xafarderia de la gent que coneixes. Com tot, també es pot utilitzar malament. Si comences a agregar gent que no coneixes podria esdevenir com un fotolog o una patata, però no cridem al mal temps i espero que aquest moment no arribi.
I l’altre tema que volia comentar és la pàgina web de patatabrava, hi podeu entrar si aneu desesperats en temes sexuals i/o eròtics ioeua d'amics, o si simplement voleu xafardejar, que sempre va bé. Aquesta pàgina va començar sent una pàgina d’estudiants universitaris per fer circular els apunts de classe. És a dir, dpy. Però ara ja és brutalíssim. Ámos, ara serveix per lligar i conèixer més universitaris guais que, com tu, tenen ganes de conèixer més universitaris (i només universitaris, super guais i intel·ligents que estan fent carreres super guais i intel·ligents). Espero que entengueu que he encès la ironia (ja fa estona). Això ja és una categoria superior que el fotolog, lògicament perquè la gent és més grandeta. Superior en quant a patetiquisme? També. Aquí simplement comentes dient que t’agrada molt el que fica l'altre, com ara pot ser una cançó, una frase o simplement el que li agrada (bé, realment el que et fixes més és en la foto que té, xd). Potser no comparteixes el que diu que pensa (perquè a vegades es fica el que volen sentir...), però tan és. Tu comenta-li. Per què? Doncs perquè llavors ell/ella vindrà darrere teu a comentar-te el teu i així poder establir un diàleg d’allò més interessant. Un exemple seria: Hola, m’agrada molt aquesta cançó. Muas. Llavors ell/ella et contesta: Oh, a mi també m’agrada molt el teu escrit. Per cert, com et dius? Muas i muas, kisses, kiiikiiii. Vale, aquí ja tenim el lligam establert, ja hem fet el pas més important. Ho veieu que fàcil és lligar al segle XXI? Si els nostres avis ho veiessin no s’ho creurien. Així es creen les relacions amoroses del segle vint-i-u. Nefast. És bestial perquè veus el primer comentari i tot seguit vas veient la progressió. Perquè són tan idiotes que ho foten en via pública, xd. Primer es comenten dient oh que guai tu estudies això, la teva facultat és molt bonica, i bla bla bla i després ja són super amics i ja queden i passegen i tal i qual. I TOTHOM és TOTHOM. I jo m’imagino d’aquí mig segle, quan els nostres néts ens preguntin com vam conèixer la nostra dona o el nostre marit. I el nét digué: - Avi, com vas conèixer a l’àvia? Ell el mirà amb una cara dolça, recordant el passat, aquell passat no tan llunyà perquè els anys passen volant i li respongué amb llàgrimes als ulls: Oh fill, jo vaig conèixer la teva àvia en una pàgina web d’internet.
Desitjo que el nét no conegui aquesta pàgina...
