Per a reflexionar...
Em rendeixo, renuncio, i la culpa és de tots vosaltres, i em refereixo als naturals del país, Catalunya. Fa uns quatre anys que visc aquí, quan vaig arribar no entenia l'idioma, ni el català ni el castellà. Primer al camp, després en un taller i ara en un restaurant vaig trobar feina per mantenir la meva família, dona, fill i filla. En sentir parlar el vostre idioma vaig intentar el més ràpid possible entendre'l i xampurrejar-lo, parlar-lo en la mesura del possible; i el mateix la meva dona i els meus fills que van a l'escola i els ensenyen a parlar i escriure i ho fan molt bé (em refereixo al català). Jo fixant-m'hi molt, i també la meva dona, hem intentat integrar-nos al poble a través de la llengua... Impossible! No ens deixeu. Intento atendre els clients que sento parlar en català en aquest idioma, i crec que no ho faig malament del tot, però ells em responen en castellà, hi insisteixo, fins i tot alguna vegada amb tota l'educació possible els he dit: si us plau, poden parlar-me en català, l'entenc perfectament, encara que no el parli correctament. Resposta: «caramba, vostè parla català?» I això m'ho diuen en castellà i continuen parlant-me així. I és clar, jo desisteixo, renuncio a seguir servint-los en el seu idioma.
A la meva dona li passa el mateix quan va a comprar, tots els que són catalans li parlen en castellà tot i que ella també s'esforça a respondre en català. I els meus fills, igual. A la classe, els professors els ensenyen majoritàriament en català, els meus fills el parlen ja perfectament com si fossin naturals d'aquí, fins i tot a casa ens ajuden i corregeixen el que pronunciem malament, ens fan de professors. Però ells només de sortir al pati o al carrer, els mateixos companys quan es dirigeixen a ells ho fan en castellà. Com pot ser això? Al restaurant hi ha tres diaris, un en català i un altre en els dos idiomes, però hi ha més preferència cap al castellà. El que només està en català, molts dies, ni l'agafen, i el mateix passa amb els esportius, n'hi ha dos en castellà i només un en català. Ningú mai no l'agafa, o quasi mai, només quan els altres estan ocupats.
Doncs bé em rendeixo, per què he de seguir esforçant-me a aprendre el vostre idioma natural si sembla que el menyspreu? Potser no tothom, uns quants segur que no. El veí que m'ha ajudat a escriure aquesta carta em diu que sent vergonya de no saber-la escriure en el seu propi idioma i ha hagut de redactar-la en un idioma diferent del que parlem ell i jo quan estem conversant, el català (perquè això sí, és dels pocs que he aconseguit que em respongui també en català). Ara bé, vull reiterar que m'estranya que m'insistiu tant perquè no aprengui el vostre idioma, penso que tots ens ho perdem.
A la meva dona li passa el mateix quan va a comprar, tots els que són catalans li parlen en castellà tot i que ella també s'esforça a respondre en català. I els meus fills, igual. A la classe, els professors els ensenyen majoritàriament en català, els meus fills el parlen ja perfectament com si fossin naturals d'aquí, fins i tot a casa ens ajuden i corregeixen el que pronunciem malament, ens fan de professors. Però ells només de sortir al pati o al carrer, els mateixos companys quan es dirigeixen a ells ho fan en castellà. Com pot ser això? Al restaurant hi ha tres diaris, un en català i un altre en els dos idiomes, però hi ha més preferència cap al castellà. El que només està en català, molts dies, ni l'agafen, i el mateix passa amb els esportius, n'hi ha dos en castellà i només un en català. Ningú mai no l'agafa, o quasi mai, només quan els altres estan ocupats.
Doncs bé em rendeixo, per què he de seguir esforçant-me a aprendre el vostre idioma natural si sembla que el menyspreu? Potser no tothom, uns quants segur que no. El veí que m'ha ajudat a escriure aquesta carta em diu que sent vergonya de no saber-la escriure en el seu propi idioma i ha hagut de redactar-la en un idioma diferent del que parlem ell i jo quan estem conversant, el català (perquè això sí, és dels pocs que he aconseguit que em respongui també en català). Ara bé, vull reiterar que m'estranya que m'insistiu tant perquè no aprengui el vostre idioma, penso que tots ens ho perdem.
9 comentaris:
I quanta raó!
Em fot moltíssima ràbia quan veig que la gent fa aquestes coses.
I són els mateixos que deprés criden: visca catalunya!, visca el català, etc...
Fa pena, realment, que la gent no sigui conscient del mal que està fent a la llengua, i a sobre, quan els recordes que aquella persona entén el català, et miren amb mala cara, com dient: i què? li és més fàcil d'entendre el castellà! (o l'idioma que s'utilitzi en aquells moments).
Estic farta d'haver de dir´ho tantes vegades als que m'envolten, és trist, però és així...
No deixem que ens maltractin la llengua!
n]
Anna x fi comentuu eh.. em pots fer un monument si eso..xDD(vale va ja paru de dir parides xd)
en fi.. el text s'ho mereix.. perquè trobo tan trist l'article..si només fos un article rai, el problema és que això és l'autèntica realitat,sembla que ens agradi anar matant de mica en mica el nostre idioma... i si seguim així al final no existirà. tan de bo encara hi hagi gent com aquest home que la vulgui apendre i a veure si per art de màgia tots els estúpids catalans que s'entesten a parlar castellà a tots els extrangers s'adonen de que el que estan fen és una veritable matança.un petunettt*
tens tota la raó. em fot ràbia, però tot això és ben cert! casum seuna
per cert. he penjat algo que segur que t'interessarà ;)
ei, vaig pillan el trucu a aixo, ja no te de demanar on li e d donar x escriure (si sk soc una crak, com diria el nostre marshall xD)
wenu ens uneix la pitjor nota del parcial i un cate al final d'inter, amb la petita diferencia k tu ten vas a paris x oblidar les penes i jo em kedo a casa meva amb una botella d whisky del mercadona mirant el diario de patricia, k almenys els pobres personatges k surten encara son mes desgraciats k jo (xDD)
jauajsspfjdpgemtveuiofwjaj (com fas tu)
era brumetaaa. me voy de compras como buena materialista! ^^^
passatu be a Paris TONTI
i vull k tornis ben moreneta! ah no! k no ia platja! xD (soc una tonti)
firma una tonti
u sentu xo no me llegit el teu peaso text pk tinc que fer algu molt urgent i no em dona temps
en veritat es pk em fa pal ¿ho saps no?
jijijji, tonti!
xD
(k consti k magrada molt com escrius xo el fet de veure el meu cate ma deixat sense ganes ni de llegir)
hahahhaha o seah tontiiiiiiiiiiiiiii xddddddd
Jo el tinc penjat a l'habitació, sortia a les cartes al director del Punt :)
ola anna ta mb el teu blog
dew
homah! hahahhaha!
gràcies per comentar-me xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Publica un comentari a l'entrada