[divergir]: La diversió de la mandarina

T’agraden les mandarines?

– Ben mirat, és una de les preguntes més difícils de respondre -.

Les mandarines són la pera. No son com les pomes que, generalment, totes són bones. O els plàtans, que si no estan mig tocats, sempre tenen aquell gust llefiscós característic d’aquest. Per triar la mandarina adient has de tenir un peculiar sensor per a topar amb la justa i, així, aconseguir l'estat d'èxtasi que et fa sentir una mandarina realment"bona".

-Mandarines dolentes:

*Les mandarines defensores. Són aquelles que tenen la pell interior gruixuda i que empassar-te-la sigui tota una odissea.

*Les mandarines reproductives. Són aquelles on a cada grill hi ha un maleït pinyol. Toca, realment, bastant els pebrots. Sembla, ben bé, que no vulguin despedir la seva existència i només pensin en reproduir-se a velocitats siderals. I sort encara quan només n'hi ha un! A vegades, desgraciadament, et pots trobar una pila de llavors en un mateix inútil grill (sí, gran inútil).

*Les manderines intoxicadores. Són aquelles que desprenen aquell gust àcid-fastigós que t’impulsa a escopir-la. (Per contra podries tenir greus problemes).

*Les mandarines antisistema. Sempre us havien dit que eren de color taronja, oi? Doncs aquestes, exaltades i amb l’adrenalina al màxim, diuen que taronja ho siguin les taronjes. Elles, cansades de ser relacionades amb les seves germanes grans, manifesten la seva diferència sent de color verd (sí, definitivament, són les millors).

*Les mandarines estalviadores. Són aquelles que són tan i tan dolentes que s’aprofiten per a fer suc. Com menjar-se-les és impossible, s’exprimeixen i, gràcies als 2kg de sucre que hi fiques, poden arribar a ser comestibles. 

*Les mandarines arrapades. Són aquelles que tenen la pell externa tan fina que treure-la comporti un procés llarg i feixuc el qual acabes cansat i estressat. 

*Les mandarines aigualides. Són aquelles que no tenen gust, és a dir, millor que no te la menjis perquè per no menjar res, ja em diràs el què.

*Les mandarines lletges. Hi ha manderines que tenen un aspecte aterrador. Entres a la cuina i has de fugir corrents ja que el seu aspecte és del tot horripilant: La tia està tota comprimida i arrapada a ella mateixa, però alhora està com despressa de la seva pell, flotant en l'interior. És molt díficil d'explicar i fins i tot sona a incongruència però us ben juro que és cert (porto 5 minuts intentant descriure-ho).

*Les mandarines envejoses. Són aquelles de tamany industrial, que ja no saps si són mandarines o taronges.

- Mama, no hi ha mandarines!

- Sí, no les veus?

- No!

- Estan a sobre el marbre! A veure si et mossegaran! (seria, exactament, l'únic que faltaria).

- No es que no les vegui (és obvi que el seu tamany comporta que desvii la vista i contemplar) és que les havia confós!

*Les mandarines no mandarines, o altrament dit mandarines anorèxiques. És impossible menjar-te-la perquè no hi ha suc que empassar-te. Sembla que algun esser aliè hagi xuclat tot el líquid mandarinós.

*Les mandarines exòtiques. I són exòtiques perquè suen de depilar-se ja que consideren que no és necessari per la supervivència (aquí no divergim!). Aquestes, tenen tot de fils, pèls i altres merdetes varies, que has d’anar traient per tal que quedi lliure d’impureses i pugui, lleugerament, arribar al teu estomac sense tenir problemes de repugnància.

*Les mandarines alterades. Són aquelles que tenen els grills de totes mides. Pots trobar un grillot immens que fa que te l’hagis d’empassar mitjançant dues mossegades o un merda grill que gairebé ni el veus. Cal fer esment d’aquest últim, però. Aquest, a vegades està annexionat amb el "grill mare" (o "grilla", per no provocar l'alteració de la persona), deixant un petit buit matern (ja no sé ben bé que cony és el "normal" en les manderines).

-Aspectes generals de les mandarines:

*Quan has acabat de menjar-te una mandarina, has de tenir present que els teus dits quedaran infectats de la pudor estrident d'aquesta que perdurarà incrustada en ells, pels segles dels segles i Déu, malauradament, no hi tindrà res a fer.

*Quan decideixes menjar-te dues mandarines (amb excepció de les que són de tamany industrial perquè amb una ja quedes suficientment tip) has de tenir en compte, com a pas previ, provar cada una per separat. Les dades estadístiques (cientifico-tècnicament han demostrat) que quan la primera és bona, la segona és dolenta. La qual cosa provoca un fort estat de xoc, fruit del bon gust de l’anterior, brutal.

Com podeu veure, es pot treure molt suc d’una mandarina (bé, tret de les mandarines no mandarines xd). Ho deixaré aquí, però!

Ànims pompeians! A mort amb el dret que l'ONU és una broma!