La bragueta i jo

Estava assentada al sofà de la biblioteca del costat de casa, estudiant, (ja us vaig dir que quan estudio m'acostumen a venir idees al cap) i la mosca que em distreu contínuament em va guiar la vista fins la cremallera que tinc al pantaló la qual serveix perquè aquest te’l puguis posar, perquè clar, posar-te uns pantalons sense cap mena d'obertura addicional deu ser xungo–els pantalons que tenen goma no fa falta que tinguin cremallera-.
Bé doncs, la cremallera dels meus pantalons estava descordada. Son els meus pantalons preferits però tenen la cremallera mig trencada i em comporta la feinada de pujar-la dissimuladament uns quatre cops al dia (si aquell dia t'has menjat un donut i no precisament del Dunkin donuts, perquè quan està pesadeta és un avorriment). Dissimuladament perquè la societat és subnormal, perquè ja em diràs que té de dolent apujar-se una puta cremallera. Sí, està situada davant la teva part sexual, però, i què? Té alguna connotació que la relacioni amb ella? El fet que estigui descordada indica que ha estat fruit d’un descuit, o que estigui trencada, com em passa a mi. No sé què es deuen pensar. Potser es pensen que està oberta perquè has volgut realitzar tocaments o, deixar que te’ls facin, però realment és força incoherent; si vols fer això no tens la necessitat de deixar-la oberta.
Doncs això. Que, després de reflexionar sobre les connotacions de les cremalleres dels pantalons situades davant la teva part sexual i blablabla, decideixo aixecar-me un pèl la samarreta (abans, com a conseqüència de la costum de la societat que ens va menjant, mica en mica a tots, m’havia abaixat la samarreta per tal que no es veiés tal malformació tèxtil-sexual) i cordar-me, sense manies, la punyetera cremallera. Efectivament: la tonta del costat s’ha girat, m’ha mirat, li ha comentat a la seva bestfrieng i, acte seguit, s’han posat a riure. Patètiques. Elles s’ho perden, elles són les que, quan els passa, van corrents a la toilette i se la corden. Elles són les que van difamant arreu aquesta costum imbècil que la borregada va seguit sense sentit ni orientació. Això si, fins que es fiqui de moda. Quan portar la bragueta oberta causi sensació (no ho descarto) i sigui lo más –fashion-, aquestes seran les primeres en portar-la descordada. Mira, bestfrieng, la meva cremallera està més abaixada que la teva, ez qa l'he trobat a una botiga de Passeig de Gràcia molt cool... Perquè clar, que es vegi el tanga no hi ha problema, o portar els pantalons arran dels genolls, tampoc, clar. Ara ho entenc tot.
I encara sort si te n'adones, eh! Si, desgraciadament, no te n’has adonat i has de ser avisat, seràs la burla de tots els qui t’envolten. Ahahaaaaa, portes la bragueta oberta! Ja em diràs quina gràcia li troben. Per mi és com si portés la jaqueta amb la cremallera abaixada. A mi, si fos així, em cauria el pèl; sempre porto les jaquetes descordades, una mania.