Puta Erasmus. Quina excusa!

Avui estic indignada. Estic indignada hi he estat indignada durant tota la tarda, gairebé. Ho estic amb la societat que em rodeja i el sistema el qual estem i vivim, si es pot dir viure, d’això. Sí, i ara digueu-me exagerada, endavant!
Havent acabat dret Romà II el delegat (sí, és cursiva fruit de la poca democràcia que ha comportat la seva elecció) s’ha disposat a parlar. Ha dit que havia rebut queixes sobre l’ús del castellà a les classes i que es demanava l’ús del català. Recordo: Català, llengua oficial i reconeguda, també (el també m’agradaria suprimir-lo, però, malauradament , l’he d’enxufar darrere la paraula “català”, com si aquesta no pogués caminar soleta).
Bé, un cop sentides les paraules del delegat, la professora ha dit uns quants arguments, força pèssims, segons el meu parer, com ara el famós Erasmus ditxós, tu. Els nens arriben, venen per fer les seves enterteining parties i, nosaltres, la gent d’aquí, hem de fer totes les classes de l’any en castellà per ells, toca’t els collons. D’acord, he de reconèixer que hi cap la possibilitat que n’hi hagi que no vinguin a desfasar-se sinó al contrari, a aprendre. Aquests, però, considero que haurien d’estar informats que aquí, Catalunya, es parla el català i que, per tant, es trobaran les classes en aquest idioma. Potser s’ho pensen i se’n van a la ciutat imperial o, venen igualment (la majoria, la dificultat la tenen igual, tant en català com en castellà). Tot i així, sé els motius pels quals no s'informa, reputació i negoci universitari, si senyor. Vinga va, no em vingueu amb aquesta excusa.
El delegat, després de l’incís tranquil·litzador que ha volgut transmetre la professora, ha fet votacions, ara a finals de maig (sentit?), per decidir si volíem fer les classes en català o, en castellà. És més, a dit que, qui estava en contra del castellà, literalment. Òbviament, resultat de la rapidesa i la poca base que tenia la situació la qual ens trobàvem, a guanyat el conformisme, que és més còmode i costa menys.
I jo ara, pregunto, per què s’ha de fer votacions? Aquí no hi ha d'haver opció. L’ensenyament s’ha de realitzar en català perquè és la llengua pròpia de Catalunya, Comunitat Autònoma dins l’Estat Espanyol amb característiques pròpies, culturals i històriques (dóno la definició legal, malauradament). No hi ha més aquí. Estic totalment en contra de realitzar votacions per motius tan rellevants com ara la llengua i els problemes que ha suportat i segueix suportant actualment, ja sigui d'integració o ja sigui d'acceptació.
A més a més, i, sortint del tema, considero que la manera la qual s’ha relitzat la votació ha sigut totalment errada. Així i, d’aquesta manera, contribueixes al naixement de confrontacions i particions dins d’una mateix grup de persones.

N’estic farta. Estic farta de ser d’Espanya, virtualment. Estic farta d’aprendre en castellà i de viure en castellà, en la inconsciència més pura de la societat.
Jo sóc catalana. Sóc catalana realment perquè ho sento. Què podeu dir, vosaltres, dels meus sentiments? Vull aprendre en català, el meu idioma. Vull ser jo, persona de Catalunya i viure-hi en ella, ella... ella i no pas una altre.

Feu i deixeu fer!

El sentiment continua brollant...